Les fantasies de Sánchez

Va dir que no pactaria amb Podem perquè “no dormiria tranquil a les nits”. Va dir que no permetria que la governabilitat d’Espanya depengués de partits independentistes. Va dir que no hi hauria indults, que no hi hauria reforma del Codi Penal, va dir que no s’acabaria la sedició. I els categòrics no han estat contundents sí perquè la realitat, l’aritmètica parlamentària, l’astúcia d’ERC i una taula de negociació que ha resultat més útil del que es pronosticava s’ha acabat imposant a les fantasies de Pedro Sánchez.

Ara diu que s’ha acabat el procés. I altre cop la realitat el desmenteix. Perquè encara hi ha exiliats i centenars de persones represaliades, perquè a l’Estat encara es vulneren drets fonamentals com el de votar, perquè encara s’ha de pronunciar la justícia europea, perquè encara no hi ha una solució política al conflicte, i sobretot perquè hi ha un tossut 52% dels catalans que no desistim de l’aspiració legítima de la independència.

I tot això es farà visible aquest dijous a la manifestació unitària contra la cimera hispanofrancesa, perquè si l’objectiu de fer la trobada Sánchez-Macron a Barcelona era donar per enterrat el conflicte i certificar davant del món la fi del procés, en realitat ha provocat just al contrari. Les entitats independentistes han reunificat esforços i la cimera proporciona un magnífic altaveu per denunciar que aquí res no s’ha acabat, i ho farem a l’uníson des del carrer i des de les institucions. La lluita continua.