Opinió

El voraviu

La gitarada de Llarena

Els jutges del TS ho viuen com es vivia el parèntesi d’una bacanal romana

Vivim els interessants dies de la transició entre la reforma del Codi Penal i la interpretació dels jutges respecte als polítics del procés. Ho viuen com el parèntesi en una bacanal romana. Buiden el pap per tornar a emplenar. Llarena ja ha dipositat a l’escenari la primera gitarada de rèplica i el govern espanyol i la maquinària de propaganda més progressistes de la història se centren en dos missatges. Un, que la sedició s’havia de derogar perquè no feia europeu. Fa temps que ho diuen i hi insisteixen ara que Llarena esquitxa i preludia Marchena. Que la derogació no té res a veure amb cap negociació ni amb cap acord per alleujar la vida als condemnats del procés. La pregunta és: si era tan poc europea, la sedició, i tenia els dies comptats al Codi Penal, per què és el que va demanar l’advocacia de l’Estat, és a dir el govern? Des de quan n’estaven convençuts? I des de quan el volien treure? El segon missatge en què es recreen és la idea que la reforma facilita l’extradició de Puigdemont i que tenen esperances de veure’l davant el TS abans d’acabar l’any. Ja veurem si tenen raó. En qualsevol cas, deixen en molt mala posició ERC i Asens, que no paren de vendre la reforma com el gran èxit de la taula de negociació. Facilitar l’entrega del president per jutjar-lo per malversació, el gran èxit de la taula? El que ja donava el jutge de Schleswig-Holstein i que Llarena no va voler? Per aquí corre més d’un tarat, diria l’àvia Neus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.