La meitat és molt, eh!

L’enquesta de La Vanguardia ha estat un verdader esclafit en la política catalana tota, bo i que era limitada a la ciutat de Barcelona i a l’Ajuntament. Pot resultar creïble per segons quins cervells, i digerible per segons quins estómacs, que la irrupció de Xavier Trias converteixi la candidatura de Junts de perdedora (quarta) en guanyadora (primera), que és una de les coses que diu. Tampoc sembla voler colar bou per bèstia grossa que Cs desaparegui, que Valents faci més el ridícul que Cs i que la CUP recuperi la seva presència al consistori (per més que hi hagi qui s’entesti a vendre que el procés és mort i l’independentisme, enterrat). El que sí que costa d’engargamellar és que, amb tot el que han fet per eixamplar la base, ERC perdi la meitat de la representació. La meitat és molt, i és aviat dit, però sembla difícil de creure, sobretot perquè des que viu del peix al cove totes les enquestes havien dit que a ERC li anava tan bé! Ja es veurà! Les enquestes són enquestes siguin de qui siguin i diguin el que diguin! En qualsevol cas les preguntes ara mateix serien tres. 1. ERC deixarà Maragall a la cuneta com va fer fa quatre anys amb Alfred Bosch i buscarà un efecte o ara ja és massa tard? 2. Si realment s’encasten al clatell la meitat de la representació municipal a Barcelona, això serà un cas aïllat o marcarà tendència en autonòmiques i generals? 3. Si Trias els fot aquest trasbals, quin trasbals no els fotria Puigdemont?