De reüll
Museus de tots? I una me...!
Quan el Museu del Prado va estar tancat al públic dos dies per acollir la cimera de l’OTAN, i per tapar les crítiques de tanta bona gent del món de la cultura, els responsables de la pinacoteca madrilenya van llançar un comunicat a les xarxes socials felicitant-se de l’enorme difusió internacional que els havien donat les imatges dels homes que planifiquen les guerres passejant-se per les seves sales. Em va recordar aquell videoclip que van rodar fa uns anys Beyoncé i Jay-Z al Louvre, que també van tenir el museu per a ells sols i també va ser vist per molts com una operació de màrqueting extraordinària... i sí, sí que ho va ser per a la marca de luxe que els va fitxar després potinejant l’art publicitàriament. El Prado i el Louvre necessiten promoció, és clar. Les cues per visitar-los deuen ser producte de la imaginació. El cas és que, si l’associació de veïns del Raval volgués ocupar el Macba un dia sencer per celebrar-hi una assemblea o la Coral Sant Medir demanés al MNAC que no deixés entrar ningú, també durant tot un dia, per gravar-hi un disc, ho tindrien clar. El MNAC, sí, aquell museu que per imposició de la metròpolis de Madrid avui estarà blindat com un búnquer per la trobada entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Els museus, gent, no són de tots.