Pros i contres de la cimera hispano-francesa

Tot i que la cimera hispano-francesa d’avui a Barcelona ha abocat ERC a la posició bipolar d’assistir alhora a la manifestació que se celebrarà en contra, la trobada interestatal ofereix una doble oportunitat per als interessos catalans. La primera oportunitat, i alhora prova de força, és a l’abast del moviment independentista en el seu conjunt, que pot exhibir musculatura si és capaç de cosir les ferides de la desunió que el partidisme ha obert. En aquest sentit, la decisió dels republicans d’afegir-se a la convocatòria de l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, amb l’adhesió d’una vintena d’entitats, de Junts i la CUP, és una bona notícia perquè pot servir per enfortir la unitat estratègica i fer un necessari punt i a part que contribueixi a aplegar novament totes les forces possibles en el mateix full de ruta. No serà fàcil si la concentració d’avui torna a derivar en retrets mutus o en xiulades que tan sols serveixin per complaure l’adversari. La segona oportunitat la trobem en la cimera mateix, que tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC. Les declaracions provocadores del ministre Félix Bolaños en els prolegòmens de la trobada entre els presidents Sánchez i Macron, quan va afirmar que el procés s’havia acabat, van encendre els ànims i han desembocat en la manifestació que avui es farà a les columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc amb el lema ‘Aquí no s’ha acabat res’. Les ganes de treure rendiment polític a la trobada per part del PSOE o simplement la poca traça han acabat desviant l’atenció de l’agenda de la reunió i situant el focus en la reacció de l’independentisme. No seria estrany que precisament per això el govern espanyol intentés omplir de més contingut una cita de la qual sens dubte espera grans titulars. El president Aragonès ha defensat la seva participació dient que no pot cedir espais de representativitat institucional en un acte que té lloc a la capital catalana, però almenys cal esperar que la visita dels francesos, socis preferents també de Catalunya, sigui profitosa per als interessos catalans. Ser tan sols l’amfitrió i un més a la fotografia no hauria de ser una opció per al president.