Benvinguts, passeu, passeu...

Demanés el que demanés el president Puigdemont, i digui el que digui la portaveu, el que ha negociat el govern ho ha negociat per en Pau, en Pere, en Berenguera i també pel president Puigdemont i, si fos el cas, per la mateixa portaveu del govern. Només faltaria! Què s’embolica Patrícia Plaja que “el govern mai ha negociat pel president Puigdemont, com ell mateix ha demanat”? Que el president no volgués ser utilitzat en la negociació, ni posat en cap plat de la balança, ni entregat com a torna, ni que s’utilitzés el seu nom en va, és una cosa molt diferent. Però el govern ha negociat per ell com ha negociat per tot fill de veí que tingui interessos, causes, processos, vistes o perspectives en els negociats de la sedició, la malversació i els aldarulls públics, agreujats o no. N’hi hauria per llogar-hi cadires, que l’haguessin exclòs de la negociació i els seus efectes. Només a ell? I per quins set sous? Perquè ho va demanar? És tan senzill com això independitzar-se i aïllar-se de les decisions i pactes del teu govern? Demano que no m’afecti i no m’afecta? A qui més no ha afectat? Només cal dir-ho? Hi ha un web al qual demanar-ho? És com demanar cremar rostolls i restes vegetals ara que Espanya ha baixat del burro amb el foc com a eina pagesa? És com demanar cita prèvia? Escrivia dijous que som entre Alícia en el país de les meravelles i la mongetera màgica. Ho culmina el “Benvinguts, passeu, passeu...” d’avui, a Sánchez i Macron.