Incongruències de la cimera

Hem llegit algunes abrandades opinions contra la presència del president de la Generalitat a la denominada cimera hispanofrancesa celebrada a Barcelona. Per exemple, la presidenta de l’ANC va dir que trobava “incongruent” la presència de Pere Aragonès a la trobada de mandataris organitzada al MNAC, combinada amb la del seu partit a la protesta independentista. És ben cert que governar suposa haver de gestionar algunes contradiccions, encara que no sé si el fet que aquí relatàvem n’és una. Fins ara, tots els presidents de la Generalitat han decidit no deixar-se foragitar d’aquesta mena d’esdeveniments. El 2014, pocs mesos abans de la consulta del 9-N, Artur Mas va acompanyar l’aleshores príncep Felip a la inauguració del Mobile World Congress. El mateix va fer Carles Puigdemont l’any 2017. Que ja hagués encarregat en seu parlamentària a Oriol Junqueras i Raül Romeva l’organització del referèndum no va suposar que deixés tot el protagonisme per al rei d’Espanya i Soraya Sáenz de Santamaría. Quim Torra va continuar amb el protocol marcat pels seus predecessors i se’l va poder veure també al MWC i a la inauguració dels Jocs del Mediterrani. “Avui hi seré. Hi serem perquè és casa nostra. La presència del rei d’Espanya no condicionarà la presència de les nostres institucions”, va dir molt sàviament. El president Torra va aprofitar l’altaveu per traslladar el seu malestar al monarca, fent-li arribar un llibre sobre les mobilitzacions pel referèndum i la resposta repressiva i antidemocràtica de l’Estat. Ja que parlem d’incongruències, podem dir que en cap d’aquests casos des de la presidència de l’ANC es va sentir la necessitat d’interpel·lar el màxim representant del país per qüestionar-li la seva decisió. Deurien entendre, aleshores, que qui aspira a la sobirania plena de Catalunya pretengui també encapçalar les seves institucions.