Hi ha foc però falta llenya

Si les proclames que han acompanyat la cimera franco-espanyola d’ahir –l’independentisme s’ha acabat i el govern espanyol ha portat la pau a Catalunya– van ser el mínim comú denominador que no trobava l’independentisme per reagrupar-se ni que fos un dia, l’anàlisi de la jornada posa de manifest que aquest denominador comú és tan de mínims que no pot ser altra cosa que un punt de partida per reconstruir un nou format d’unitat d’acció. El 19-G haurà tingut la virtut de constatar que el conflicte polític entre l’independentisme –reiteradament majoritari en conteses electorals– i l’Estat espanyol, la reivindicació dels drets nacionals i del dret d’autodeterminació, no s’ha extingit. Si no hi hagués pòsit, la crida per manifestar-se un fred matí de dijous al gener hauria punxat. Dit això, falten estímuls i sobren partidismes i elements desincentivadors. No té cap sentit buscar referències comparatives en el passat: la repressió engegada el 2017 i encara inconclusa ha decantat l’independentisme cap a plantejaments reactius. Recuperar l’impuls propositiu és fonamental per mantenir el foc. L’independentisme de carrer demana alguna cosa més que manifestacions perquè aquest viatge ja l’ha completat amb èxits reiterats però també ha comprovat que els seus efectes són d’abast limitat. Ampliar el suport social a l’independentisme és desitjable sempre que es basi més en la seducció que en una cessió de posicions que refreda els ànims d’una gran part del moviment.

L’impacte directe de la cimera en els afers que afecten Catalunya és marginal. Mentre Macron eludia una vaga gegantina contra la seva reforma de les pensions, Pedro Sánchez, des del seu núvol paternalista i un punt burleta, es vantava de generós per haver anomenat “de Barcelona” el tractat signat amb Macron, i Pere Aragonès i Oriol Junqueras tastaven en carn pròpia com les contradiccions afloren i són de més mal gestionar com més a prop s’està del poder. Marxar per no sentir l’himne de la provocació i fer-ho entre xiulets de la manifestació en són exemples.