El cost de la ignorància

Fa uns dies llegia en un diari d’aquests que de vegades fan venir urticària les declaracions d’una exdiputada de Cs, la qual no cal ni anomenar, en les quals afirmava que Franco no va prohibir el català. Com que no la conec, afortunadament, he volgut excusar-la i pensar què la pot haver portat a fer aquesta declaració. O és una ignorant de la història del nostre país i, tanmateix, del seu propi, o és que prova de tractar-nos a tota la resta d’ignorants. Ara, que també podria ser que, pobrissona, s’hagués donat un cop al cap que l’hagués deixat estabornida. Si és la primera opció, em preocupa perquè és nascuda a Terrassa l’any 1973, amb formació acadèmica i experiència professional a Barcelona. Per cert, es dedica a la docència. Li aconsellaria que anés a un professional, perquè podria ser víctima de l’efecte Dunning-Kruger. Seguidament, li aconsellaria que fes un repàs de la història de Catalunya. Hi ha llibres molt interessants i profitosos. Si és la segona, potser és que ens ho mereixem. Ens han perdut tant el respecte, els hem permès que ens perdin tant el respecte, que ara ja s’atreveixen amb tot. Em preocupa que una persona nascuda, formada, que viu i conviu amb un poble, que ha après la seva llengua, la seva cultura i la seva història, mostri tan poc respecte. Els nostres avantpassats es mereixen aquest respecte, ells són qui van patir la repressió d’aquell moment. Aquests dies a Girona, la presentació del llibre sobre la vida del catalanista i republicà Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat per Franco pel seu respecte a la llengua i al país, ens ho ha recordat. Falta de respecte és que el president del país veí convidi el president d’un altre país veí a fer una cimera a casa nostra i sense demanar permís ni sense tenir en compte el nostre govern. Sort n’han tingut, del fet que els majordoms sempre els acompanyen. N’hi ha que surten al carrer per queixar-se. Avui hi ha convocada una manifestació multitudinària a França per l’increment de l’edat de jubilació a 64 anys! Que ens ho diguin a nosaltres! Allà surten al carrer en massa. Aquí treballarem fins als 67 anys. Els catalans també ens mobilitzem. Avui en serà una prova. Una prova per recuperar el respecte. Ens hem de fer respectar com a poble. I el respecte comença des de casa, des de l’escola, amb els veïns, a la feina. Aquest és el cost de la ignorància. La nostra o la dels altres?