Les ombres de Joe Biden
El balanç dels dos primers anys de Joe Biden a la Casa Blanca projecta aspectes netament positius, començant per la mateixa expulsió del trumpisme com a ideologia i manera de liderar la primera potència mundial i continuant per l’impuls definitiu a la vacunació de la covid, el lideratge occidental en el suport a Ucraïna –i a Europa– contra Putin des de l’OTAN o el G7, la taxa d’atur més baixa de l’últim mig segle als Estats Units o lleis importants en matèria d’infraestructures, control d’armes o despesa social. És cert que qüestions com la caòtica retirada nord-americana de l’Afganistan, l’increment disparat de la inflació o l’anul·lació per part del Suprem de la sentència Roe contra Wade, que posava el dret a l’avortament sota la protecció de la Constitució dels EUA, han marcat també aquests 24 mesos de mandat presidencial, generant una certa sensació de muntanya russa, però això no ha impedit als Demòcrates sortir airosos de les eleccions legislatives de mig mandat i conservant el control del Senat.
No obstant això, l’optimisme moderat amb què Biden i els Demòcrates podien afrontar reptes pendents en matèria econòmica, d’immigració, de lluita contra el canvi climàtic o de blindatge legal del dret a avortar, així com la perspectiva de conservar la Casa Blanca en les presidencials del 2024, s’han esfumat de cop amb l’afer dels documents classificats de la seva època de vicepresident de Barack Obama trobats a la seva antiga oficina i al seu domicili particular. El fet, més enllà que pugui derivar en una investigació legal per part del fiscal o política per part del Congrés, l’equipara inevitablement amb Donald Trump, dispara contra la seva credibilitat de cara al públic, i això no només marcarà la segona meitat del mandat, sinó que qüestiona molt seriosament una eventual candidatura a la reelecció ja incerta tenint en compte que Biden tindrà ja 83 anys. Potser ara Trump és menys amenaça que fa dos anys, però lidera la cursa al bàndol republicà i, per barrar-li el pas, els Demòcrates necessitaran, no només un bon llegat presidencial, sinó també un candidat fort, creïble i sense hipoteques que a hores d’ara semblen no tenir.