Pes i edat

A Plácido. Un secreto a voces, el programa Salvados va recollir el testimoni de diverses cantants (entre les quals, per primera vegada, una d’espanyola, que va mantenir-se anònima perquè no s’atreveix a donar la cara parlant d’algú “intocable” en territori espanyol) que expliquen com Plácido Domingo va assetjar-les i com exhibia el seu poder: deia clarament que la carrera d’elles podia progressar o frustrar-se en funció de com responien a la lascívia del tenor. El cas és que em va interessar molt que es recuperés un fragment d’una entrevista que Mercedes Milà va fer a Montserrat Caballé l’any 1982 en el programa Buenas noches. La soprano va dir aleshores, a propòsit d’una suposada enemistat entre els dos cantants, que ella no tenia cap problema amb Domingo, però que tant la direcció de La Zarzuela com la del Covent Garden li havien comunicat que el tenor no volia actuar amb ella pel seu pes i per la seva edat.

Davant de les exclamacions de Mercedes Milà, Caballé va afegir-hi que comprenia que Plácido Domingo volgués cantar amb “gent jove, bonica i prima” en considerar que, havent orientat també part de la seva carrera cap el cinema i la televisió, “li agrada interpretar els personatges d’una manera més cinematogràfica que operística”. Es podria pensar que el tenor (qui, per cert, setmanes després va negar que hagués vetat Caballé al programa presentat per Milà) preferia actuar amb cantants “joves, boniques i primes” per exercir la depredació sexual. Però és significatiu que els teatres d’òpera, i tot el món de l’espectacle en general, hagin seguit el criteri atribuït a Domingo: l’exclusió per massa pes i massa edat, evidentment pel que fa a les dones. Gras, vell i malgrat tot. Plácido encara canta.