Una artista de mèrit

Té 23 anys i mira el fotògraf que ha anat a retratar-la amb una serenor enigmàtica. Els llavis desdibuixen un somriure imprecís. És Francisca Rius i Sanuy, “una artista de mèrit”, com la defineix l’article de la revista Feminal del 25 d’octubre del 1914 i que acompanya el retrat. Excel·leix en l’art de l’estilització. M’enamoro de l’assutzena verdosa i lila, d’una insolència vertical, al Museu d’Art de Girona a l’exposició Feresa de silenci. Les artistes de la revista Feminal que fa emergir els mèrits d’altres Francisca Rius. Durant la guerra, va escriure un dietari però no com a registre notarial dels bombardejos i el racionament, sinó com a acte d’amor al fill, que era al front. Són memòries de la quotidianitat però també un relat de vida, amb tot el seu valor. A l’entrada del 28 de gener del 1939 escriu el següent: “El teu pare i jo hem quedat cessats, però confio que jo podré tornar a entrar a l’institut.” Es refereix a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, on fa de docent i produeix un munt de motius florals decoratius, que es venen per a patrons de brodats en una casa de teixits de Barcelona. No hi va tornar més. A casa va continuar pintant pantalles per a làmpades, ventalls. No era l’entreteniment d’una dona sensible que estilitza magnòlies sinó una rebel·lió íntima i silenciosa.