Sánchez el redemptor

Amb el PSOE en general, i amb Pedro Sánchez més específicament, la prudència aconsella refiar-se’n el just. I n’hi ha per fer-ho amb algú que perverteix, fins i tot, la pura anècdota i és capaç de convertir en un fake una innocent fotografia del seu líder jugant a petanca en un dia assolellat de Coslada. Hi ha cops, però, que Sánchez és nítid i transparent amb el que diu, fa o insinua. Ja posant-nos seriosos, quan, per exemple, pregona que sota el seu mandat no hi haurà ni independència de Catalunya ni res similar, ja s’hi pot pujar de peus que serà així. Primer per convicció, perquè tant ell com el seu partit, això de la plurinacionalitat, s’ho prenen més aviat com un acudit folklòric. Però és que, a més, si per ves a saber quina necessitat forçosa es veiessin en la tessitura tàctica d’haver de pactar un referèndum, el PSOE sap que això seria la seva catacumba electoral. Mai ho faran. Perquè Espanya pot arribar a perdonar enterrar algú amb calç viva, però mai negociar la seva integritat com a estat. En idèntica proporció, Sánchez tampoc se n’amaga gaire, de la seva intenció de convertir en eslògan la pretesa pacificació política de Catalunya per obra i gràcia d’una taula de diàleg que, de facto, ja dona per amortitzada. I, en això últim, l’olfacte ens diu que tampoc va de catxa. El PSOE considera que, amb els indults primer i la reforma del Codi Penal després, ja s’han expiat els pecats del procés i ara toca passar pantalla, que, en la seva lògica, equival a tornar a tres enrere respecte a la del 2017. “Avui, aquí, es compleix la Constitució”, va voler remarcar el president espanyol en aquella mena de moixiganga en forma de cimera que es va muntar dijous amb Macron, i que, essencialment, va servir per passejar-se per Barcelona per mostrar al món que aquella ciutat que fa poc cremava revoltada, avui, torna a ser un bàlsam. Que ningú s’esvaloti, però, perquè Sánchez s’hagi deixat anar: fa el seu paper, el que li toca per creença i càrrec. Que l’independentisme no el posi a lloc, ni que sigui de tant en tant, ja sorprèn més.