Maniobres

Que els partits estan de maniobres de cara a les eleccions municipals, ho sabem. La més visible, sens dubte, ha estat la del cap de files del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, que aquesta setmana ha anunciat que deixa les seves responsabilitats com a primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per concentrar-se en el tram final de la cursa electoral cap a l’alcaldia de la capital catalana. Collboni plega, però els socialistes seguiran a l’executiu local. La decisió del qui serà el candidat del PSC a Barcelona, que es mantindrà al consistori fins a l’1 de febrer, provoca diferents reflexions. La primera s’extreu de la mateixa naturalesa del polític que aspira a convertir-se en servidor públic. M’explico: Collboni és el primer tinent d’alcalde i hom pensaria que és una posició des d’on pot servir la ciutadania, però no: del moviment de fitxa es desprèn que el president dels socialistes a Barcelona pensa que només ho pot fer si guanya l’alcaldia de la capital catalana, malgrat haver mantingut un pacte amb els comuns els darrers anys. L’entesa a ell ja no li serveix, perquè vol “plena llibertat” per preparar la candidatura, però, en canvi, no fa cap nosa al seu partit. Un triple salt mortal difícilment executable i més de cara a l’opinió pública. Aspirar a desmarcar-se d’un govern del qual has estat el número dos la major part del mandat ja és complicat, però si els teus hi han estat fins al darrer moment, s’albira pràcticament impossible. Perquè quan Collboni opta per deixar enrere “anys de desencís” parla d’Ada Colau, però, encara que li pesi, també parla d’ell mateix.