Cop d’estat no, burriqueria

Som allà mateix que amb la llei del sí és sí, amb canvi en el primer paper. Al sí és sí és UP i ara és ERC. Ho hem fet de pena i ens l’han rebotat al mig del cap i ara necessitem un manxaire. Quan el nyap es fa evident i quan el despropòsit no es pot amagar, es busca un dimoni gros a qui carregar els neulers. No s’hi posen pas per poc i proven la mateixa línia argumental que UP amb l’alleugeriment de penes a condemnats per delictes d’agressió sexual. Diuen que ha estat un cop d’estat judicial, però no ho veig. Entre altres coses, de cop d’estat judicial ja en vàrem tenir fa quatre dies per la renovació dels jutges, i no un, sinó dos, perquè les acusacions eren mútues. Hi veig més burriqueria, jo, que cop d’estat. Ens havien de vendre rialles per acabar l’any i les rialles s’han tornat ploralles i no poden acceptar que sigui dit. És el cicle continu de la burriqueria comunicacional postmoderna. Sabíem qui havia d’interpretar el canvi legislatiu i com n’era d’experimentat en rebregar la legislació i trencar-ne les costures. Per acabar-ho d’adobar, els socialistes, amb qui ho pactegem, ens deien contínuament, i directament als morros, que res es remenava per al benefici dels presos del procés. Al contrari. No han parat de dir-nos que ara sí que tindrien el president Puigdemont sota l’adreçador de la judicatura espanyola. Què esperàvem? De quin cop d’estat parlem? Se’n diu burriqueria. Ni desconeixement, no podem al·legar.