El misteri de Max Ostberg
Aviat farà 50 anys, el 16 d’abril, que Nino Bravo va perdre la vida a la carretera. En aquella època era força freqüent que els artistes en ruta tinguessin accidents en carreteres precàries. Un altre cas molt recordat és el de Cecilia, que va morir el 2 d’agost del 1976, però van ser molts més els músics que van perdre la vida a la carretera, entre ells l’holandès Charley Kurt, que va morir el 28 de febrer del 1965 poc dies després que La yenka, gravada amb el seu germà Johnny, es convertís en número 1.
Una introducció per parlar de Max Ostberg (Estocolm, 1943), un jove cantant i actor de fotonovel·les que va tenir força èxit l’any 1971 amb un parell de singles publicats pel segell Regal d’EMI: Historia de amor (Love Story) / Yo que no vivo sin ti, i Mía / Justine. Durant el 1971, Ostberg no va parar de fer actuacions, incloses unes quantes a les comarques gironines: el diumenge 28 de març va actuar al Sir Thoma’s de Cassà de la Selva, on devia triomfar –i va ser entrevistat per Xavier Romero per a Los Sitios– perquè hi va tornar el 10 de juny, per la festa major; a la boîte Gabriel de Palafrugell, poc després; el 31 de juliol a la festa de comiat dels mossos de Caldes de Malavella que marxaven a la mili; el dissabte 7 d’agost a la festa major de Bescanó; el dilluns 11 d’octubre al Don Carlo de Girona, i la tarda del diumenge 31 d’octubre a la Piscina de Girona, dins la programació de les Fires de Sant Narcís, amb Los Diablos.
Unes setmanes després, Xavier Romero va anunciar a Los Sitios que el 30 de novembre Ostberg havia tingut un greu accident de trànsit quan tornava a Barcelona des de la localitat basca d’Eibar, on havia actuat. Hi van morir el seu mànager i el guitarrista del grup. En algunes informacions també es va donar Ostberg per mort. Romero va explicar que el cantant suec va quedar “en gravíssim estat” i que havia estat internat a l’hospital de Pamplona. Va estar un mes en coma i després va passar gairebé tot un any de dura rehabilitació. Amb molta força de voluntat se’n va sortir, però va deixar el món artístic i es va centrar en un parell de botigues de roba que tenia a Barcelona. Va morir el 2014, als 71 anys.
El seu fillol, el valencià Vicent Català Gisbert, manté viu el llegat d’Ostberg amb una pàgina d’ Instagram , on hi ha fotos de la seva activitat com a cantant, model i actor de fotonovel·les i alguna pel·lícula, com ara Crónica de un atraco (1968), amb Anita Ekberg. Català afirma que aquell suec d’ulls blaus i 1,93 metres d’alçada provocava disturbis femenins que van arribar a requerir la intervenció de la Guàrdia Civil. Català, però, recorda sobretot el seu padrí com “una persona extraordinària, sana i sensible: un home especial”.