La B-40 no tanca el pressupost

Gir de guió en la llarguíssima negociació del pressupost entre ERC i el PSC amb l’acceptació dels republicans de la B-40 perquè els socialistes donin el seu sí als comptes. El vot favorable d’Esquerra al fet que el govern català signi amb l’espanyol un conveni per encarregar la rebatejada com a ronda nord, que forma part del conegut com a quart cinturó entre Terrassa i Sabadell, és un moviment inesperat de 180 graus en la posició contrària que històricament ha mantingut la formació, tant a escala nacional com al territori, a aquesta infraestructura amb important rebuig local des de fa dècades. Un moviment que caldrà veure quin impacte tindrà en la campanya municipal dels seus candidats vallesans, alguns dels quals, com ara el de Sabadell, insisteixen en el no a la via, i que, sens dubte, beneficiarà els dels comuns i la CUP, ferms en l’oposició. Pere Aragonès va admetre l’enorme contradicció i la va justificar en benefici del pressupost. Els comptes, malgrat tot, no estan assegurats. Amb el ‘trumfo’ de la B-40 a les mans, els de Salvador Illa encara no els donen per tancats i tiben la corda pressupostària focalitzant-se ara en allò pendent, com ara l’ampliació de l’aeroport.

Si alguna cosa està demostrant aquesta negociació, és que els socialistes són tan conscients com la mateixa Esquerra del dèbil suport parlamentari de l’executiu en solitari de Pere Aragonès, qui vetlla pels números –ascendeixen a més de 41.000 milions d’euros i amplien la despesa en més de 3.800–, però també per provar que pot tirar endavant el pressupost, inicialment amb el segell de Jaume Giró, després de la trencadissa de la majoria independentista. El joc partidista, doncs, sembla haver marcat unes converses que van començar al novembre i que, a les portes del febrer, continuen obertes. I que se succeeixen després del sí d’ERC als comptes de Pedro Sánchez i de facilitar els de l’Ajuntament de Barcelona. Mentrestant, cada dia que passa Catalunya continua necessitant un pressupost per fer front a l’actual situació econòmica i social. I és responsabilitat del govern, però també de l’oposició, que el tingui.