Factures del pressupost

Girs de guió inesperats, una trama amb més capítols que un serial de tarda i uns protagonistes que prioritzen el lluïment i el tacticisme. No és la millor conjunció de factors per aprovar uns pressupostos de país. Ni molt menys. I cap garantia que aquesta carregosa processó acabi amb un resultat positiu. A hores d’ara només hi ha una cosa clara: passi el que passi, tinguem pressupost o no, d’aquesta inexplicable negociació es desprendran unes quantes factures que buscaran pagador.

L’essencial, si no hi ha un acord, serà no disposar d’aquests 3.800 milions de despesa addicionals. Incomprensible, es miri com es miri, que no sigui un element de prou valor perquè tothom assumeixi la seva responsabilitat. La té ERC, com a partit de govern, la té el PSC, com principal grup de l’oposició, i la té Junts, perquè, en major o menor mesura, alguna cosa hi ha tingut a veure, en aquests pressupostos. I no s’ha estat a l’altura de les circumstàncies. En cap dels tres casos. Per això, a banda de la factura social, que serà extremadament cara, també hi haurem de sumar la política, amb un govern que no haurà pogut fer virtut de la seva minoria i que haurà d’afrontar un exercici amb uns pressupostos prorrogats i una oposició que va amb la cinquena posada perquè sap que té ERC agafada per allà on fa més mal. Camí de la ingovernabilitat i d’unes noves eleccions.

I, en cas que els pressupostos s’aprovin, tampoc ens deslliurarem de passar per caixa. La claudicació que ja ha suposat la B-40 tindrà una reacció dels municipis, que majoritàriament s’oposen a una infraestructura que els acaba de trinxar definitivament el territori. I si a l’acord s’acaba sumant l’ampliació de l’aeroport i el Hard Rock, la revolta està assegurada. ERC haurà d’apagar focs amb la seva pròpia incongruència de no voler uns projectes, als quals, alhora, dona suport. Tot plegat en un any amb moltes alcaldies en joc i amb una desafecció dels ciutadans vers la política que s’agreuja a cada gir de guió.