La música en català, en un gran moment
Els osonencs Oques Grasses van reunir ahir 18.400 persones al Palau Sant Jordi en un concert de final de gira per al qual les entrades estaven exhaurides des del maig de l’any passat. Una fita que pocs artistes són capaços d’aconseguir i que és exemple del bon moment que viu, en diferents nivells, la música en català: els mallorquins Antònia Font, els valencians Zoo i els gironins Sopa de Cabra van ser protagonistes de la mateixa gesta a finals de l’any passat i a l’abril s’espera que ho rebli la Companyia Elèctrica Dharma en un concert de celebració dels seus 50 anys.
Que hi hagi, en l’actualitat, tants grups que canten en català capaços d’omplir un Sant Jordi és símptoma d’un seguit de conquestes que, fa uns anys, certament, semblaven inabastables. D’entrada, que els absurds prejudicis que existien fa un temps per produir i consumir música en llengua catalana semblen esvaïts del tot i, en un moment en què l’ús del català mostra una gran feblesa en uns quants àmbits, existeixen, en canvi, centenars de bandes que canten en català capaces de connectar amb un públic essencialment jove i una generació d’espectadors que en gaudeixen amb tota la naturalitat del món.
El que han representat, d’altra banda, Oques Grasses i tantes altres bandes de la música festiva aquests últims anys ha estat molt ben acompanyat per diferents empreses. La indústria musical, almenys en aquest àmbit, ha mostrat una gran fortalesa i ha destinat molts esforços per arribar a moments tan històrics com el d’ahir.
En l’àmbit artístic, finalment, hi ha hagut renovació (Oques Grasses, nascuts l’any 2010, és el primer grup en català del Principat sorgit al segle XXI que és capaç d’omplir un Sant Jordi) i, sobretot, varietat, dos elements clau per avaluar, almenys musicalment, la salut d’una escena. Gestes com la d’ahir d’Oques Grasses, i que en el futur de ben segur altres grups repetiran, són una extraordinària notícia, doncs, per a la música –i la llengua– del país.