Israel i Palestina, benzina al foc
L’executiu israelià, el més ancorat a la dreta que hi ha hagut fins ara, respondrà als recents atacs de ciutadans palestins amb més barbàrie. No és cap novetat, sobretot tenint en compte que al capdavant hi ha el primer ministre Benjamin Netanyahu, un ultraconservador que ja ha encapçalat el govern en altres ocasions i que s’ha caracteritzat sempre per aplicar mà de ferro a les accions violentes de la població palestina. El problema és que fins ara la resposta militar només ha contribuït ha incrementar el dolor i el ressentiment en un conflicte que s’arrossega des de la mateixa constitució de l’estat d’Israel, l’any 1947, quan les Nacions Unides van beneir la partició de Palestina en dues parts, una jueva i l’altra àrab. Lluny de suposar una sortida a la tensió, la decisió va obrir les portes a un enquistament de la violència que d’aleshores ençà ha anat a més. Hi ha tingut un pes determinant la política expansionista dels assentaments dels colons jueus, amb suport armat de l’estat d’Israel, i la resposta palestina en forma d’atemptats contra civils i militars. Tot plegat acompanyat per l’aposta bel·licista d’uns governants que volen imposar-se per la força.
La visita del secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinkem, es produeix en plena escalada i amb una sensació de ‘déjà-vu’ que es repeteix en el temps sota diferents administracions nord-americanes. Per més esforços destinats a afavorir una negociació de les parts, el conflicte s’allarga acumulant noves víctimes, segurament perquè el pecat original és difícil d’esmenar. L’actual govern israelià tampoc sembla disposat a deixar de llançar més llenya al foc. Incrementar la revenja punitiva cap a les famílies dels atacants o fer una crida massiva per armar la població no semblen pas mesures per asserenar els ànims, sinó tot el contrari. És cert que no es poden demanar miracles als actuals polítics que han heretat una situació emmetzinada, i també que en cap cas es pot justificar cap atac violent. Però el mínim que es podria esperar dels qui tenen poder per decidir és que no afegeixin més morts al balanç.