Que bé ho hem fet!

La fe mou. Vegeu, si no, com de cop i volta les muntanyes que separaven ERC i el PSC s’han tornat temes menors o serrells, i en les properes hores o dies hi haurà pressupost. Mentrestant esperem com expliquen la conversió en temes menors o serrells del que divendres era cabdal, irrenunciable i columna vertebral del país; avui és un bon dia per felicitar-nos. No ho vegeu endogàmic, i permeteu-me que per un dia que hi ha podi positiu en el món del periodisme, el faci. Vegeu-lo com una necessitat del cor, un pas endavant de l’ànima i un alliberament de l’esperit. Que bé que ho hem fet, avui! Felicitats, Joel Díaz; felicitats, La Directa, i felicitats, companys que havent o no havent vist les imatges de les denúncies contra Saül Gordillo heu sortit a demanar que es posi seny, es talli la pena de telenotícies i es respecti la presumpció d’innocència. M’ha reconfortat deixar de ser l’única veu que clamava pel periodista del Maresme. I m’ha posat a cent la solidaritat de Joel Díaz amb el col·laborador del seu programa. No tothom a la casa gran (la nostra) està d’acord que l’humor de Manel Vidal era vermella directa i expulsió, encara que semblava que sí, tal com ho havien venut. I també t’omple de goig que els companys de La Directa tornin a posar en evidència el sistema, l’estat policial i el ministre de l’Interior més progressista de la història, Fernando Grande-Marlaska. Per molts anys a tots! Un bon dia de tant en tant tampoc no enfalaga.