De set en set
Noies d’imatge
Quan va tocar fons, després de despertar en un hospital perquè li havien posat droga a la beguda, la Paula, la jove que en els últims dies ha fet públic com havia de comportar-se pel fet de ser “noia d’imatge” d’una discoteca, va decidir no tornar a ser utilitzada com a reclam per fer que els homes consumissin més i deixessin anar més bitllets al local. Abans d’això, en va aguantar algunes altres: un dia la van fer tornar a casa a canviar-se de roba perquè hi havia anat amb pantalons. I no: els talons i una faldilla que ni s’apropi al genoll són sagrats. I, és clar, cal que la dona tingui un cos que segueixi les imposicions d’aquesta societat que no acaba de fer net en la cosificació i hispersexualització de la dona. Les noies d’imatge solen tenir entre 18 i 25 anys i són convidades (o poc remunerades) per la discoteca per passar la nit als reservats vip. Les discoteques les ofereixen als clients com qui tira carronya als lleons afamats. En alguns casos, els homes les poden triar, com qui tria un trepant d’un catàleg d’un centre comercial de bricolatge. No és cosa nova. Els reservats hi han estat sempre i les dones hem entrat a la disco sense pagar perquè l’empresari sap que el negoci rutlla més si hi ha dones, sobretot si el cos és prou normatiu per cabre en una minifaldilla. El cas de Dani Alves ha posat d’actualitat una pràctica que no és nova però que és igual de repugnant. Segurament no n’hi ha prou que el personal sàpiga aplicar el protocol un cop consumat l’abús o l’agressió sexual. Tampoc acabarà el problema si canviem el model del lleure nocturn, però per algun lloc hem de començar.