opinió
Banyoles 82
Era l’estiu del 1991. El somriure és el d’Isa Campo en la fotografia que Isaki Lacuesta realitza a la caseta de fusta a l’estany de Banyoles. No sembla que faci sol, o potser és perquè el paper era mat, de quan anaves a revelar el parell de carrets de les vacances i el dependent et demanava amb quin acabat el volies. El paisatge no ha canviat. Abans i després del 1991 s’hi han fotografiat moltes noies somrient. És la repetició dels moments. De la foto que copiem sense saber-ho. El 1973, el pare d’Isaki Lacuesta va fotografiar la seva mare amb la mateixa actitud de banyista. Repetim la vida dels pares. Reiterem l’acció: cada estiu els banyistes estenen les tovalloles al mateix racó. Es repeteixen les salutacions als viatgers de les embarcacions recreatives.
Isaki Lacuesta es va retrobar amb la seva infantesa el 2012, quan des del projecte Your Lost Memories li van fer arribar pel·lícules de súper-8 sobre l’estany. “Mai vaig conèixer aquesta noia, però està vivint el meu passat. El 1981 jo era al mateix vaixell”, es diu a La repetición , deliciós muntatge nostàlgic que Isaki Lacuesta va realitzar amb els records aliens i propis, i es va projectar dimarts al vespre a l’Auditori de Banyoles, abans de la tertúlia amb el cineasta en la sessió inaugural del cicle Cinc cèntims . Deixa empremta créixer en un poble amb un fons lacustre de cendra volcànica i llot que amaga monstres i túnels que et duen a Mallorca amb una carpa de nom Ramona que sempre té 80 anys. Els forasters només es queden amb la foto de turista, la bellesa idíl·lica del blau, la d’una natura plàcida. Els nadius notem l’energia i els canvis de les aigües tèrboles, els corrents, el color, que poques vegades és com el cel i massa d’un turquesa selvàtic, verdejant fins fer-se tan obscur com atraient; és un mirall del seu fons. A Isaki Lacuesta tot això l’ha sedimentat; les aigües estancades i encantades i el món fixat per la taxidèrmia del Museu Darder. La dissecació és un ofici que, com la fotografia, busca mantenir viu el mort, el record etern. El cineasta va mencionar la Papallona fulla , una donació del veterinari Pere Comas Masgrau. D’un color marronós pren la forma d’una fulla seca quan reposa sobre una branca. Confonent-se amb l’entorn. Repetim el que van fer els que ens van precedir, mimetitzats en el nostre món; com la papallona a l’escorça d’un salze. Lacuesta té pendent la pel·lícula de la seva vida, va dir. Un projecte, amb elements fantàstics, amb producció de J.A. Bayona. I la vol rodar a Banyoles, la ciutat de la seva infantesa, amb aquest pòsit cobert de líquens.
I un gran titular: La peli de la seva vida és la que vol rodar a Banyoles produïda per J.A Bayona sobre la ciutat de la seva infantesa amb elements de fantasia pic.twitter.com/MctdAhuL9n
— Gemma Busquets Ros (@gemmabusquets) January 31, 2023