Girona, terra de crims

No sé si l’afició pels crims és una moda en la qual tenen a veure la sèrie de TV3 de Carles Porta, les sèries americanes d’investigació criminal o la mateixa naturalesa humana, que ens mena a un interès malsà pels assassinats i les tragèdies. No en tinc ni idea, però com es va veure a la presentació del llibre de la Tura Soler i en Jordi Grau dilluns a la Casa de Cultura, amb una sala plena a vessar, els delictes de sang desperten passions. El mèrit, però, és dels autors del llibre, o sigui, que els assistents a l’acte no van acudir-hi moguts per insistits de baixa estofa, sinó pel plaer de sentir-los explicar les seves aventures i desventures com a periodistes de successos.

Sense Càstig, a partir del periodisme d’investigació entès com un autèntic treball de camp, explica deu crims que al final de les diligències policials i judicials han quedat impunes per raons diverses, i que, tal com van remarcar els seus autors, són crims gironins. Gironins en el sentit de crims comesos a les comarques gironines, no perquè portin cap segell amb denominació d’origen. Són assassinats comesos al costat de casa, a pobles tranquils, com Santa Coloma de Farners, localitats turístiques com Blanes, i Figueres, Anglès i Portbou.

Això em va fer pensar que a les nostres comarques es produeixen moltes morts violentes, i que sovint la realitat supera la ficció. Al meu carrer fa uns anys van detenir un veí quan baixava el cos esquarterat de la seva companya per llençar-lo al contenidor de la cantonada.

Desconec si estadísticament estem igual, pitjor o millor que altres indrets, però tenint en compte que no vivim en una societat amb conflictes extrems, que en general hi ha pau social, i que no ens considerem una societat violenta, sobta el nombre de crims perpetrats en terres gironines.

No vull esguerrar a ningú el gaudi de la lectura d’aquest llibre, ni que ningú tingui remordiments per sentir curiositat pels crims, però si ens posem a repassar el nombre de víctimes que han mort de forma cruel, amb traïdoria, patiment i indefensió a Girona, la cosa fa basarda. Em va quedar pendent de preguntar a la Tura i en Jordi si hi troben cap explicació.