A la tres
La coartada ideològica
A hores d’ara, un ben bé ja no sap en quin punt estem d’aquest serial en què s’ha convertit això de la llei del “només sí és sí”. No cal, però, ser gaire perspicaç per intuir com es desfarà el nus que, ara mateix, tenalla els equilibris entre el PSOE i Podem. La solució més sensata, ponderada i previsible és que s’acabi fent una esmena tècnica de la norma per taponar l’escletxa que tanta polseguera ha aixecat i que, després de centenars de revisions de condemnes a la baixa, ja s’entreveu com a inevitable. No hi ha més marge i, de fet, la pregunta a fer-se és com l’executiu estatal haurà trigat tant temps a reaccionar i no aplicar, abans, un cataplasma que hauria estalviat polèmiques, anades i vingudes i, en resum, disgustos als mateixos promotors polítics de la iniciativa. L’orgull, mal calibrat, acostuma a ser un company de viatge tòxic. I aquí és on convé aturar-se. A un no deixa de sorprendre-li la nul·la capacitat de cintura dels polítics, en particular, i de tots els que toquen poder, en general, per admetre que, senzillament, de tant en tant s’equivoquen, una cosa que la resta de mortals fan desenes de cops al dia. I reconèixer-ho no només t’humanitza, sinó que, també, acostuma a ser una tàctica molt recomanable per deixar amb el peu canviat aquells que sistemàticament et volen ficar el dit a l’ull. Perquè els desarma. Però el soroll al voltant de la llei del “només sí és sí” ha demostrat quelcom més, com ara que tot s’hi val per esmorteir la crítica, disparant si cal per elevació per espolsar-se responsabilitats. I, d’aquesta manera, hem vist, o sentit, que si qüestionés el redactat maldestre d’un punt concret d’aquest text –no la llei en si o el seu propòsit polític, compte–, el que fas és atacar el conjunt del feminisme, en idèntica proporció que ho fas si preguntes segons què en veu alta a una alcaldessa. La ideologia, en definitiva, com a coartada per tapar el que abans anomenàvem graponeria. El mal que aquesta actitud infligeix a totes les causes nobles, ha estat un regal que no agrairan mai prou els reaccionaris de guàrdia.