L’última caminada de Josep Maria Espinàs

Josep Maria Espinàs, durant tants anys vinculat a aquest diari i compromès amb els seus lectors, ens ha deixat als noranta-cinc anys amb un doble reconeixement envers la seva immensa obra literària. En primer lloc, per la qualitat indiscutible que representen prop d’un centenar de llibres i milers d’articles periodístics. En segon lloc, per haver sabut resplendir en les lletres catalanes sense caure en l’elitisme que massa sovint allunya els creadors culturals del poble. L’homenatge que es va fer abans-d’ahir al Camp Nou en forma de minut de silenci, amb tot un estadi emmudit en senyal de respecte, n’és una mostra clara, tractant-se del coautor de l’himne del Barça, creat conjuntament amb Jaume Picas i estrenat per primera vegada l’any 1974. Fundador de l’editorial La Campana i també cofundador del grup de cantants en llengua catalana Els Setze Jutges, Espinàs va cultivar tota mena de camps, des de la narrativa fins al teatre passant per les novel·les, el gènere memorialístic, la poesia i també el periodisme literari.

Sempre demostrant uns impecables dots d’observador, que es van materialitzar en els seus famosos ‘A peu per...’ que li van servir no només per deixar constància dels seus viatges per arreu de Catalunya, sinó també de la forma de parlar de la gent. Una vegada més, el talent de bracet amb el poble. La divulgació del català escrit i la recerca de lectors, una de les principals mancances quan ell va començar a agafar empenta com a novel·lista als anys cinquanta i seixanta del segle passat, es va convertir en una de les seves prioritats. Reivindicant en tot moment l’artesania de l’escriptura, una manera de fer lluny de les presses i les concessions pròpies de l’època actual. Les cròniques que aquests dies glossen la figura del gran cronista en destaquen la brillantor, la professionalitat, la discreció, la bona educació, la generositat, la inesgotable inspiració i la vocació de servei del país. Consens al voltant de les qualitats d’un autor especialitzat en el dia a dia més proper en el qual comptaven sobretot les persones per damunt del paisatge.