La mascareta, protecció sanitària i solidària

El Consell de Ministres ha decidit que l’ús de la mascareta deixa de ser obligatori en el transport públic, des d’ahir mateix. La protecció mitjançant la mascareta ja només serà d’exigit compliment en les estades als centres sanitaris i hospitals, a les farmàcies i per als visitants i el personal treballador dels centres sociosanitaris per a la gent gran, ja que els avis que hi resideixen no estan obligats a dur-ne permanentment. La màscara passa a ser optativa en el transport públic, les òptiques, ortopèdies i centres d’anàlisi auditiva, i recomanable en les persones que tinguin símptomes d’alguna malaltia respiratòria o que en siguin vulnerables, per edat o facilitat de transmissió. L’evolució de la covid permet flexibilitzar cada cop més les restriccions, tenint en compte que el 92% de la població de l’Estat segueix la pauta de vacunació en diferents dosis. L’Estat espanyol era l’últim d’Europa on encara era obligatòria la mascareta al transport, tot i que el compliment era desigual i no generava sancions.

Després de trenta-tres mesos, l’ús de la mascareta ha quedat circumscrit a pocs espais, ara ja només els sanitaris, on sembla aconsellable mantenir-la sempre i fer-la permanent, si més no, durant els hiverns o els episodis d’epidèmia de grip, com en l’actualitat. Més enllà de transgressió, insolidaritat o inconsciència a l’hora de dur-la en espais públics com el transport, la pandèmia ha demostrat que, a més de les vacunes, la mascareta és la millor eina i la més universal i senzilla d’aplicar per protegir la població de les malalties de transmissió vírica. El seu ús comú ha deixat de ser una eina i protecció personal, que també, per convertir-se també en una mostra de solidaritat i atenció envers les altres persones amb qui es comparteix vagó, sala de reunions o qualsevol espai públic o concorregut. I així s’hauria de valorar a partir d’ara, perquè evitar contagis i transmissió significa una atenció envers els altres. Ens sorprenia l’ús de la mascareta que feien els asiàtics i ara els entenem i potser hi compartim aquesta prevenció, com el rentat de mans o la ventilació.