Una estampa de la postguerra

Embotits en samarretes, pijames, jerseis, jaquetes, gorres, bufandes, guants i mantes, quiets al sofà o al llit al costat dels pares que els distreuen i els fan fregues per despertar el cos, l’estufa engegada una estona a la sala, després a les habitacions, la calefacció apagada, brasers i candeles per estalviar llum, una ensabonada ràpida que l’aigua calenta és cara. Ens ho arribem a imaginar? On es posa el fred en els fills i filles de la població vulnerable que no està en condicions d’escalfar les llars adequadament? Gencat Canal Salut adverteix que estar sotmès a baixes temperatures pot afectar el funcionament de l’organisme quan aquest no té capacitat per combatre la pèrdua de calor i dona bons consells per evitar-ho, però n’hi ha que no els poden seguir. A Catalunya 241.000 nens i nenes (17%) la passen magra dins de casa per carència energètica, revela un estudi recent de Save The Children que alerta que al bo social no hi accedeix tothom qui ho necessita i proposa que es concedeixi automàticament a les famílies que viuen per sota del llindar de la pobresa. El fred arriba als ossos i es posa en malalties respiratòries, en les infeccions, en el neguit, en la gana perquè sovint s’ha de triar, i en aquells incendis originats per una espelma. I es posa en el dèficit d’aprenentatge i en l’absentisme escolar a causa de l’afebliment físic i mental. Una infància condemnada a patir privacions, sense ànims per estudiar, el present i el futur destruïts. És urgent tallar el cercle nefast d’aquesta misèria, pura estampa de la postguerra que ara no tenim per què suportar.