Opinió

opinió

Benvinguda i volguda llevantada

Per fi ha arribat la pluja. En les últimes setmanes tantes vegades desitjada i parlada al carrer, a taula, al forn... És tan benvinguda que semblaria que hauríem de fer-ne festes i sortir al carrer a celebrar-ho. Però de cop, quan arriba, l’ambient es torna gris, humit, fred, pausat i t’acompanya la necessitat d’estar a casa llegint un llibre sota la batuta del director de l’orquestra de gotes de pluja. La pluja aporta calma i serenor. I després, sense escarafalls, anirà fent la seva feina. Els aqüífers, els camps, les basses i els embassaments s’ompliran d’aigua per començar a preparar una primavera que farà esclatar verdor i flors arreu. La pluja, sovint un preludi de vida.

I quina sort tenir llar, escalfor, menjar i bona companyia. Què més es pot demanar. Tal com diria l’enyorat Josep Maria Espinàs, cal gaudir el present i no projectar sempre cap al futur, ja que quan veus les notícies que parlen de terratrèmols –que apareixen sense avisar i en gèlides nits– t’adones de les seves sàvies paraules. Gaudim del moment, ja que mai saps què pot passar en un futur immediat. La natura et pot fer un revés; les guerres, un altre, o les malalties, que sense avisar s’endinsen per les escletxes de les cases...

I mentre sento la pluja, asseguda al sofà i gaudint del present, penso en la petja que deixa en Josep Maria Espinàs i em pregunto com hauria descrit la pluja. A vegades plou amb una discreta però tenaç insistència. Així les gotes cauen perfectament paral·leles i amb la mateixa pressa. Com si la pluja tingués un director d’orquestra. La disciplina és admirable.

El ritme de la pluja és impecable. Quan deixés de ploure hauríem d’aplaudir. No hi ha cap gota que vulgui córrer més que les seves companyes. Això és una raresa en un món ple d’empentes, de cops de colze, de trampes que es fan a les cues. “Jo hi era abans”, protesta algú. “Sembla que les gotes ja surtin d’allà dalt perfectament educades”, deia en el seu article La pluja de la música i el temps, publicat a El Periódico l’any 2018. Ens ha deixat un mestre, un savi, una persona discreta, sense estridències, que ens deixa un llegat que ens perdurarà i acompanyarà sota la batuta del director de l’orquestra de gotes de pluja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.