Laura Borràs, al banc dels acusats

El judici a Laura Borràs que comença avui al TSJC té l’origen en un acte administratiu, una presumpta mala praxi administrativa quan la presidenta suspesa del Parlament dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Però amb el pas d’anys d’instrucció, les anades i tornades del Suprem al TSJC i la significació política que ha anat posseint Borràs fins a esdevenir la segona autoritat del país, la causa ha adquirit una dimensió i unes conseqüències polítiques innegables. Algunes ja es posaran de manifest avui mateix. A diferència del que ha passat amb altres encausats independentistes, a Borràs no l’acompanyaran fins al TSJC representants d’ERC ni de la CUP. Aquestes formacions no consideren que es tracti d’un judici polític i troben defensable no ser-hi tot i que aquesta decisió aprofundeix en la dificultat per refer una unitat de l’independentisme polític que ja estava esquerdada abans que Borràs fos suspesa com a presidenta del Parlament i que es va trencar del tot en aquell moment. Un altre efecte obvi i gens menor és que, si Borràs acabés condemnada i inhabilitada, Junts s’hauria de buscar un nou cap de cartell. La utilització amb finalitats polítiques de la causa contra Laura Borràs amplia la llista d’efectes nocius.

Trossejar contractes perquè tinguin imports per sota dels que obliguen a adjudicar-se mitjançant concurs, tot i ser il·legal, no és una conducta insòlita, ni en l’àmbit públic ni en el món privat. Són menys, però, les denúncies que acaben en judici. En el cas de Borràs, destaca la severitat de la petició de penes, sis anys de presó, 21 d’inhabilitació i 144.000 euros de multa en un escrit d’acusació per prevaricació i falsedat documental, però no per malversació. Tampoc pot ser casualitat que tres dies abans de la vista s’hagi filtrat la possibilitat que l’altre acusat principal, l’informàtic que es beneficiava dels contractes amb la ILC, estudiï un acord amb fiscalia per confessar els fets –fet que complicaria molt la defensa de Borràs– a canvi de no ingressar a presó. Perquè el judici, se li vulgui veure o no caràcter polític, és clar que té una peça de caça major.