Topalls amb les hipoteques?

Quan s’apropen les eleccions ja és una constant que els programes vagin farcits de propostes que fàcilment podem interpretar com una mena de compra de vots i no com un disseny de país pensat i estudiat per millorar la societat del futur. I aquesta mania és tan acusada, fins i tot ha traspassat els programes polítics per instal·lar-se en la política del dia a dia, que cada vegada més hom té la sensació que ens infantilitzen a tots. Si ja és un error greu que estem patint l’excessiva protecció dels joves que no els deixa desenvolupar-se amb l’ensenyament de l’experiència de la vida, ara també ho estem fent amb la societat en general i no s’adonen que una societat hiperprotegida està creant una societat irresponsable i dependent i no sé si és el millor per al nostre país.

M’agradaria parlar de les hipoteques i dels hipotecats arran d’una proposta electoralista d’un partit polític de “congelar les hipoteques” per afrontar la pujada de tipus d’interès. El primer que hauríem de preguntar a aquests protectors de la societat hipotecada que demanen aquesta mesura és si es pensaven que l’època de l’euríbor negatiu era una situació perdurable o una anomalia transitòria. Si haguessin entès com funciona el BCE haurien copsat que era una mesura transitòria que s’ha allargat més del que es podia esperar i presa per afavorir l’activitat econòmica, en un moment en què la inflació era negativa i l’economia presentava molta debilitat. En totes les intervencions la presidenta del BCE avisava d’aquesta temporalitat. És cert que la sortida d’aquesta situació de tipus d’interès negatiu i de barra lliure del BCE estava previst fer-la més pausadament però el fet de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i el trasbals que ha provocat en l’economia mundial, especialment pel que fa a l’energia, han provocat una reacció inflacionària molt alta i la primera missió del Banc Central, i de tots els bancs centrals, és mantenir l’IPC controlat i l’única mesura que tenen és apujar el preu del diner, una iniciativa que han pres tots els bancs centrals.

La presidenta Christine Lagarde ja feia mesos que ens avisava que s’estava acabant la política de barra lliure que practicava per estimular l’economia, entre altres coses perquè era insostenible massa temps més, i ens hem trobat amb la coincidència de la retirada dels estímuls i l’efecte Rússia-Ucraïna, que ens ha portat a uns nivells d’inflació que feia dècades que no vèiem. I és aquí que l’increment del preu del diner afecta tots els crèdits indexats amb l’euríbor, i com és natural, en les hipoteques variables.

Ningú pot negar que no era revisable l’increment de l’euríbor, i des de fa molts mesos els hipotecats tenen l’opció de “congelar la seva hipoteca”posant-hi el topall de l’interès fix, una modalitat que molta gent, els més prudents, ja havien fet, però, com que el tipus d’interès era una mica més alt, els més especuladors volien aprofitar-se del tipus baixos, i en aquests casos mai és bo voler guanyar el darrer euro. I tampoc vam veure que aquests partits que ara es preocupen avisessin amb temps. I ha de quedar clar que durant molts anys no tornarem a hipoteques tan baixes i ens haurem d’habituar a la normalitat i fins i tot podem entrar en una època de més exigències a l’hora de fer els scorings. Entrarem en una època en què els crèdits seran més cars i més difícils d’aconseguir perquè s’ha acabat la barra lliure del BCE.

En el moment de la publicació de resultats és fàcil fer discursos d’aquest tipus, de fet són recurrents, i jo penso que on s’hauria de posar més el focus és a demanar a la banca un servei més enfocat al client i minimitzar al màxim l’autoservei en les persones que, ja sigui per edat o per altres circumstàncies, no tenen l’habilitat o els coneixements adients. O també més agilitat en la gestió dels immobles que tenen en moltes poblacions i que sovint són un focus de conflictes.