Vargas Llosa, la Preysler i el rei

S’ha de ser un provocador o un senil, o totes dues coses alhora, per ofendre la República francesa que t’acaba de nomenar immortal de les lletres convidant a l’acte un rei. Fa temps que la conducta de l’escriptor Mario Vargas Llosa planteja aquests dubtes, ara també amb la sonada separació d’Isabel Preysler, de la qual van revelant-nos secrets d’alcova que ens haurien d’importar poc o gens però que ells s’entossudeixen a expandir en les revistes de perruqueries i barberies. Vargas Llosa té tot el dret del món a baixar al fang marcant-se un “Shakira” en forma de novel·la curta, on passa comptes amb una relació que segons ell mateix no era guiada pel cervell sinó per la “pichula”, localisme peruà una mica xaró tractant-se de tot un premi Nobel. La ridiculesa, però, és condició indispensable per sortir a les revistes del cor, i segurament ho tenia assumit quan va decidir allitar-se amb la reina de Porcelanosa, tan aficionada a les rinoplàsties que la seva cara ja podria entrar al catàleg de ceràmiques. Diuen els qui l’han llegit, però, que el veritable problema del conte és que no està a l’altura de la qualitat de l’escriptor, que faria bé de no jugar tan alegrement amb el seu prestigi. Sobretot ara, tornem-hi, que ja forma part de l’Acadèmia Francesa. Un altre que no sabem si cada vegada hi toca menys o si s’ha aficionat a tocar el voraviu és el rei emèrit. On vas, Juanca, marcant corona a primera fila? Que no saps que abans a França guillotinaven els reis? La cirereta va posar-la el mateix Vargas Llosa fent valoracions als periodistes. Deixant de banda alguna desafortunada entrebancada en l’idioma de la nació que l’acollia, devia pensar que no havia ofès prou els amfitrions, per això va afegir: “La presència del rei ha enriquit la cerimònia, li ha donat un plus.” Què hauríem d’esperar d’algú que va marxar del Perú perquè els peruans no sabien votar –naturalment perquè no el votaven a ell– i que ja no reconeix Barcelona perquè segons diu: “la cessió de competències en Educació ha fet créixer els nens en la mentida històrica”?