S’ha d’aprofitar tota l’aigua que es pugui
L’aigua no l’hauríem de donar mai per assegurada. Per molt que el gest quotidià d’obrir una aixeta ens faci pensar el contrari, aquest recurs natural és limitat i en el futur ho serà encara més. La major part de la superfície del nostre planeta és líquida, però l’aigua que ens permet viure, la dolça, en suposa una part molt petita (el 2,5%). Les fonts, els dolls, els rius, les rieres, els llacs i els aqüífers són els recursos que hem de cuidar i protegir. En l’escenari de canvi climàtic que ja estem començant a viure en directe, les llargues èpoques de sequera podran anar intercalades amb episodis violents de tempestes en qualsevol indret. És la pitjor combinació per garantir les reserves dels pantans, que són les que asseguren l’aigua domèstica. Aquesta enorme “bossa” d’aigua que ens dona tranquil·litat als que vivim en un clima mediterrani, requereix un mínim de regularitat en les precipitacions i que plogui i nevi sobretot a les capçaleres del rius, per anar-se omplint. Per desgràcia, els experts creuen que, d’aquí al 2050, les aportacions d’aigua a les conques internes de Catalunya es poden arribar a reduir en un 18%. Davant d’aquesta situació, és indispensable començar a pensar en estratègies d’adaptació i de mitigació.
El dèficit hídric és un problema transversal que afecta tothom, però hi ha tres àmbits que han de tenir un paper primordial per minimitzar-lo. En primer lloc, la comunitat científica, que ja està treballant per buscar solucions que permetin aprofitar tota l’aigua possible. Un exemple és l’aigua regenerada, la que va a parar a les depuradores després de ser utilitzada i que, seguint nous processos de tractament, pot tenir múltiples usos, i no abocar-se exclusivament als rius com s’ha fet fins ara. S’està impulsant la regeneració, però també es va més enllà en recerca d’estalvi i reaprofitament. En segon lloc, les administracions han d’esperonar els canvi legals necessaris per assegurar més eficiència i també més consciència general del problema. I finalment, els ciutadans hem d’entendre que, ara mateix, ja estem gastant aigua per sobre de les nostres possibilitats.