15 són 15
Parlem contemporani
Fa uns dies s’ha dut a terme al Convent de les Arts a Alcover (Alt Camp) la 25a sessió de “Parlem contemporani”, una iniciativa singular i valuosa que, periòdicament, posa a l’abast dels assistents, que hi tenen entrada lliure, obres de creació que els autors presenten, comenten o executen in situ. En aquesta ocasió, i entre d’altres autors, Jordi Català, artista de circ que estarà en residència al mateix Convent, ha presentat l’espectacle “Idiòfona” encara en procés de creació pensant en presentar-lo a la propera edició de la Fira de Tàrrega.
Si d’entrada “Idiòfona” manté l’espectador en expectativa, aviat veu que l’element principal, fred, inert -no els el desvetllaré per respectar-los el dret a descobrir-lo- i a partir del qual gira l’acció pren vida i el va interpel·lant fins a propiciar que d’espectador passi, sensorialment i en grup, a protagonista col·lectiu per esdevenir, finalment, intèrpret lliurat sense prevencions als tempos que, marcats pel mateix Català, porten a fer realitat una obra executada entre tots.
Aquesta ha estat l’experiència amb el valor afegit que el seu creador, en acabar, ens ha explicat els perquès de la seva proposta, ens ha fet notar aspectes tècnics que et fan adonar de la complexitat i el valor dels instruments de què es val. I també, de com la vivència compartida enriquirà el seu procés encara viu de creació.
En fi que ser partícip d’una experiència com aquesta et fa sentir espectador respectat i valorat, a qui es té en compte, a qui es convida amb naturalitat a viure una experiència comuna i a participar del guany d’allò aconseguit entre tots.
Ben diferent, per cert, d’un altre espectacle a què darrerament hem assistit si us plau per força. I és que encara que -tot sigui dit- amb prou bon final, la grollera tragicomèdia de la negociació dels ’pressupostos’ aconsegueix el contrari: allunyar-te de l’escenari i del que hi succeeix. Qui sap però si és del que es tracta...