El retorn del Pla Hidrològic del PP

El Partit Popular vol aprofitar la sequera de Barcelona i l’àrea metropolitana per fer ressuscitar un dels seus principals cavalls de batalla dels temps de José María Aznar. L’ombra del mal anomenat Pla Hidrològic Nacional plana novament sobre el carrer Génova de Madrid. O, més ben dit, el fantasma del PHN recorre les seus dels governs autonòmics del País Valencià i Múrcia. Francisco Camps i Ramón Luis Valcárcel amenacen de portar el minitransvasament català al Tribunal Constitucional si no es recupera per als seus territoris el pla d’Aznar aprovat pel Congrés el 2001 i derogat després amb Zapatero ja a la Moncloa. Només quedava barrejar els jutges en tot l’embolic d’interessos polítics i econòmics de la sequera.

En el debat polític espanyol, la referència al PHN aixeca totes les suspicàcies possibles. PP i PSOE s’hi juguen el seu propi equilibri territorial. Els socialistes del País Valencià i Múrcia atribueixen en bona part els seus mals resultats de les últimes eleccions a la derogació d’un pla que afavoria els interessos del seu territori. També a Castella-la Manxa i Extremadura el debat de l’aigua va provocar greus esquerdes internes en la família socialista. Precisament per això, aquesta arma de desgast del PSOE és massa llaminera perquè el PP no la faci servir contra un Rodríguez Zapatero a qui no pensen donar ni un mes de treva després de les eleccions. Serà clau, en aquest sentit, la decisió que prengui el líder del PP, Mariano Rajoy.

Com ja comença a ser massa habitual, l’entorn polític està fent més soroll del necessari sobre una qüestió d’efectes greus per a la ciutadania. Estem parlant d’una falta d’aigua que pot acabar obligant a imposar restriccions a cinc milions i mig de persones, o que pot afectar la producció dels regants i pagesos de l’Ebre. Això no és una broma, i en canvi sembla que alguns vegin aquí l’oportunitat de treure’n rendiment partidista. Era d’esperar que qualsevol iniciativa que suposés un transvasament d’aigua ens conduiria a l’actual carreró sense sortida tècnic, polític i qui sap si judicial. Novament, el govern català no ha fet les coses prou bé. Però la reacció del PP és del tot desproporcionada i injustificada.