La pudorosa

El 2013, l’actriu Anne Hathaway es va presentar a la gala dels Oscar amb un vestit rosa pàl·lid, que li marcava la cisa que li havia fet la modista. Duia els cabells curts, a la francesa, a la manera de Jean Seberg per enamorar Jean-Paul Belmondo; qui no ha volgut ser la noia de la Nouvelle Vague, estar en una pel·li de Godard. Hathaway no estava en una pel·li francesa sinó a la catifa vermella i el bla-bla-bla es va fixar en els mugrons turgents de l’actriu en part per la cisa de la modista. O potser tenia fred? La fredor és el millor inflamable. A la pel·li Showgirls, les ballarines de topless de Las Vegas tenen a mà glaçons abans de cada espectacle. Fa dinou anys, al xou de la Superbowl, Justin Timberlake va arrancar la pitrera de cuir de Janet Jackson per descobrir el pit dret de la cantant adornat amb una mugronera en forma de sol. Just un segon i un gran escàndol misogin. Fa uns dies, Ione Belarra i Irene Montero es van abraçar en un gest de suport i de triomf polític, perquè només sí és sí, i resulta que de la foto, que en podríem destacar l’expressió facial, d’una santedat en èxtasi, el bla-bla-bla ataca els mugrons en acció. I els censors de les vides de les altres, sempre elles, assenyalant la que no és pudorosa, subratllant el més íntim i que no ha d’importar ningú, l’anècdota per desactivar el que sí ens importa: se li ha vist, el què? Les calcetes, la taca, la mata de pèl, el mugró…