Mor o el maten, ‘L’Avenç’?

El setmanari satíric El Jueves ha passat a ser mensual des d’aquest mes de febrer i L’Avenç deixarà de publicar-se després del número d’abril. Podeu pujar-hi de peus (diria l’àvia Neus) que en el proper quinquenni la llargada de la llista de publicacions de paper que petaran es farà esgarrifosa per als que estimem el periodisme d’impremta i tinta. Som en el compte enrere. 25 anys més i la Galàxia Gutenberg serà als museus. Què i qui es mor quan El Jueves passa de 52 edicions a 12? Què i qui es mor quan un producte com L’Avenç deixa d’editar-se? I una prèvia més transcendent. Es mor o el maten? O és com el cas de la vaqueta de Berlanga, que entre tots la varen matar i ella sola es va morir? Presagia res la desaparició de L’Avenç a més de la falta de competitivitat del paper com a distribuïdor de notícies enfront l’opció digital, que coneixem des de fa 25 anys? Es podia evitar que s’acabi fent fonedís un sector que havia generat milers i milers de llocs de treball al periodisme, la impressió i la distribució? I també una prèvia més transcendent que si es podia evitar. Es volia evitar? Temo que no, que més aviat al contrari. Direu que no és un fenomen de casa nostra, que és tecnològic, que és global i que ha portat a un canvi d’hàbits mundial. I és cert. Però els resultats no seran òptims per a tothom. Com a poble, com a cultura i com a llengua haurà estat un bon negoci? Ens ho podíem permetre? Probablement no.