L’impacte de la tragèdia

Els terratrèmols que han devastat grans part del sud-est de Turquia i el nord de Síria han deixat un escenari esgarrifós, com feia temps que no es veia i amb un nombre ingent de morts i de ferits que no para de créixer. Una setmana després dels sismes i amb l’ajuda internacional mobilitzada, comença el llarg, llarguíssim camí de la lenta recuperació en uns països maltractats tant per les condicions geogràfiques com per la guerra i l’economia de subsistència.

És esfereïdor pensar que probablement mai no s’arribarà a saber el nombre exacte de víctimes, perquè no hi haurà un recompte fiable d’unes autoritats desbordades que prou faran d’entomar la responsabilitat d’intentar atendre les demandes dels que han aconseguit sobreviure. Instal·lats en la comoditat i en la falsa creença que les desgràcies sempre passen lluny de casa, quan ens sacseja la realitat d’un episodi com aquest la resposta generalitzada és la de lamentar-ho profundament durant els primers dies. Som humans i ens dol allò que afecta la nostra espècie. Potser, amb sort, respondrem d’una manera més activa a la demanda d’ajuda fent un donatiu a una de les organitzacions solidàries o participarem en aquella activitat organitzada a correcuita prop de casa per recaptar fons. Ens envairà l’empatia fomentada per les imatges sense filtre dels mitjans que es recrearan en els rostres ensangonats d’aquells que ho han perdut tot, els plors dels infants que s’han quedat sense família i les ruïnes d’edificis que potser no s’aixecaran mai més. Per un moment semblarà que el món ha canviat i els més optimistes creuran que finalment la voluntat de fer el bé s’ha imposat als obscurs interessos que mou el poder i el conflicte. El temps s’encarregarà de demostrar que tot ha estat un miratge i que la commoció i l’horror també tenen data de caducitat. O és que a ningú no li ha sorprès redescobrir que més enllà de l’actualitat provocada pel terratrèmol a la zona perviu una guerra oblidada que ja dura 12 anys?