Per la ràdio

La setmana que ve farà un any que va començar el que hem anomenat “guerra d’Ucraïna”. En realitat, hi va haver un atac indiscriminat i injustificat de Rússia contra Ucraïna. Per tant, n’hauríem de dir “la guerra de Rússia contra Ucraïna”. Perquè les paraules són importants. Com en diem de les coses, com les adjectivem i descrivim, no és en va. El que es diu i com es diu, d’aquesta i d’altres guerres, és molt important, decisiu pel signe que acaba agafant. El d’Ucraïna és un conflicte que hem vist per televisió, com d’altres, però sobretot per les xarxes socials. Però en aquesta guerra, com ha passat en tantes d’altres –la I i la II Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola, la del Vietnam, la de Bòsnia, la de Ruanda...– la ràdio hi ha jugat un paper providencial. I no tan sols per informar. Sovint per atiar l’odi d’un bàndol contra l’altre, per aixecar els ànims, per desinformar. I, a Ucraïna, no és pas una excepció. Per exemple, part de l’equipament de comunicació militar rus es fa a través de ràdio, un canal no encriptat. Això ha permès a radioaficionats i voluntaris ucraïnesos escoltar i difondre’n els missatges. Remarco el paper de la ràdio en l’era de les xarxes socials perquè aquests dies se celebra arreu la setmana de la ràdio a propòsit de l’efemèride que en situa el dia internacional el 13 de febrer. I la Unesco ha fet una crida perquè totes les emissores tinguin més present que mai el lema “ràdio i pau”. I una de les que ho ha fet, per exemple, és la del meu poble, Ràdio Vilablareix. Trobo que s’ha de valorar el fet que la ràdio tingui aquesta voluntat de transmetre missatges de pau, de tranquil·litat, positius, optimistes. Aquests dies i sempre. En aquesta època que vivim, d’immediatesa, la ràdio és sobretot sinònim de rapidesa, d’instantaneïtat, no és ni passatger ni efímer el seu missatge. Cala, queda, no se l’emporta el vent. Són importants les paraules que es diuen i com es diuen per la ràdio. Que per molts anys!