Atrapats
Uns immobles que estaven mig pagats i vam haver de tornar a pagar amb el rescat bancari
La pujada dels tipus d’interès ha provocat un efecte en cadena i, com sempre, els més perjudicats són els que estan en la baula de baix, és a dir, les persones que han destinat tots els seus esforços econòmics a la compra d’una casa o un pis i que han de fer dramàtics equilibris per arribar a fi de mes. Era un augment previsible, però si la banca ofereix un tipus d’interès baix és lògic que intentem realitzar el somni de disposar d’habitatge propi. Algú dirà que podem viure de lloguer, però li proposo una suma ben senzilla: als preus d’avui, en deu anys haurà pagat cap a cent mil euros a fons perdut. La meva primera hipoteca va ser el 1989 i l’interès voltava el 14%. El 1996, amb la primera cancel·lada, vam fer la segona i era al 9% i va anar baixant. En esclatar la crisi a finals del 2007, acabàvem de pagar el crèdit, això em va allargar la vida! La crisi provocada pel boom del totxo va portar a la connivència entre la banca i grans promotores que va fer que molta gent adquirís habitatges a uns preus que amb els sous i el patrimoni que tenien era ben clar que no podrien pagar. La bombolla esclata i esquitxa tothom, inclosa la banca. Recordem les entitats d’estalvi que hi havia a Catalunya i que van desaparèixer d’un dia per l’altre: Caixa de Girona, Caixa Laietana, Caixa del Penedès, Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa, Caixa de Manresa, Caixa Manlleu, Caixa de Tarragona i Caixa de Catalunya, que va ser la darrera i va caure quan ja l’havien rescatada. Mentre es produïa el gran forat amb les hipoteques impagades començava l’arbitrarietat i injustícia dels desnonaments que tristament són ben vigents. L’Estat espanyol no va dubtar a aportar seixanta mil milions d’euros per tapar el forat de bancs i caixes. No es podia deixar caure el sistema bancari, però si es poden deixar a la misèria centenars de milers de famílies. Abús i vergonya. Es va crear el banc dolent amb les hipoteques impagades i un fons immobiliari de milers d’habitatges que han passat de l’Estat a la Sareb (el pompós acrònim de Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) que ben alegrament ha cedit a fons de gestió d’inversions (voltors) els actius formats per habitatges, promocions inacabades, sòl urbanitzable i hipoteques impagades. No cal dir per a qui serà la rendibilitat d’uns immobles que estaven mig pagats i que vam haver de tornar a pagar amb el rescat bancari.
