Barres de bar

Asseure’s en una barra de bar sol tenir un component molt interessant de divertimento. Un dia a mitja tarda arriba una dona amb ínfules de poetessa i afirma que després de dinar ha quedat abandonada a les mans de Morfeu. El de més enllà li pregunta si el tal Morfeu la té gaire grossa. Riures. Una noia llegeix una novel·la amb una cervesa gallega al davant. Porta un jersei de coll alt de color carn i no s’ha posat sostenidors. El murri de torn li diu que es tapi, que si no li tocarà els mugrons i podrà sintonitzar Ràdio Andorra. Riures. El tercer començant per la dreta explica, emprenyat, que s’ha quedat a dues de completar el Paraulògic i l’altre li diu que ja és massa granadet per jugar a caçar Pokémons. Riures. El personal que està a l’altra banda de la barra de bar és més psicòleg que els psicòlegs. Són contenidors d’històries personals, dramàtiques o no, i han d’escoltar i callar, tret que els demanin l’opinió. Aquestes pobres víctimes de la merda aliena deuen arribar a casa seva amb el cap com un timbal. Una barra de bar sol tenir, quasi sempre, els mateixos feligresos. I quan entra un foraster, s’activen la crítica mordaç i els comentaris en veu baixa. Hi ha qui exigeix un got de tub de vodka a les deu del matí i hi ha qui es fot ganyot avall una tapa de croquetes a les dues de la matinada. Un dia un paio volia seduir una noia i va fent tants malabarismes dalt del tamboret que va caure de cap a terra, llençant totes les llaunes de la nevera contra la qual es va estampar. Encara rodolen pels carrers buscant una altra barra de bar.