Poli bo, poli dolent

La resolució del Tribunal Suprem replicant la recent reforma del Codi Penal i mantenint la major duresa possible del càstig als condemnats per l’1-O, per damunt de la llei, de la potestat del legislador i dels drets de tots els afectats, no sorprèn, no pot sorprendre ningú. Tothom sap arribats a aquest punt qui són Marchena, Llarena i tota la patuleia judicial, quin paper juguen en la història d’Espanya i de quina secular tradició nacional són hereus. El que sí que resulta veritablement sorprenent d’aquest nou episodi és la tossuderia de voler assenyalar-los només a ells, al poder judicial, com el generalíssim del cantó fosc dictant la seva llei i tallant les ales als pretesos jedi de la democràcia plena i l’Espanya constitucional. Aquells que des del poder legislatiu (Congrés) i l’executiu (Moncloa) pretenen maquillar de retrobament les restes d’una Catalunya atonyinada i represaliada del dret i del revés. Quina síndrome d’Estocolm pot estar afectant aquells que detecten i posen en relleu la comprensió, la clemència i l’ànim de reconciliació en un Estat espanyol que mai, en cap moment, ha dubtat a utilitzar tota la força que calgui, el joc brut i l’inexorable corró de l’Estat per esclafar l’intent del poble de Catalunya d’exercir el dret a l’autodeterminació dels pobles per vies pacífiques i democràtiques? Com es pot encaixar una mà sabent que l’altra mà t’ha clavat i et continuarà clavant tantes ganivetades com calgui per aconseguir el seu objectiu? És que els que espien, els que s’infiltren i els que busquen qualsevol argument real o fictici per criminalitzar independentistes no responen a les ordres i l’estratègia de l’Estat? On és la bondat del pacte del Codi Penal que permet al Tribunal Suprem i al govern d’Espanya continuar assenyalant com a delinqüents perillosos uns ciutadans que van contribuir a celebrar un referèndum democràtic, des d’un Parlament i seguint un mandat electoral? Si Marchena és el dolent, Pedro Sánchez és el bo, però els dos són polis, o potser piolins. I la qüestió és que l’un i l’altre treballen coordinats per aconseguir exactament el mateix.