Cap al recurs a l’indult

El Suprem actualitza les condemnes per l’1-O adaptades a la reforma del Codi Penal. Els deroga la sedició però els atribueix una greu malversació, i aplica els desordres públics agreujats a qui li interessa (els Jordis). A mida, vaja, per mantenir-los inhabilitats, posar tensió als exiliats i remarcar que la cúpula judicial continuarà torpedinant les decisions del poder legislatiu de l’Estat. Per habitual que s’estigui tornant, no deixa de ser escandalós que el poder judicial reinterpreti el legislatiu, que a l’Estat se situa al Congrés dels Diputats. Ho han fet redefinint la sentència de l’1-O, encara que en la nova asseguren “no podem reescriure el factum” dels fets de l’1-O, i si ho han tornat a fer. Ho han fet també emparant-se en la llei del “només sí és sí” per excarcerar condemnats per violència sexual i desacreditar així el govern del PSOE i Podem. L’arbitrarietat en les reduccions de pena a violadors –no es van atrevir a excarcerar-ne algun de La Manada per la transcendència social– és tan evident com que han traït l’esperit de la llei de garantia de la llibertat sexual.

Amb quina esperança de millora social o econòmica poden afrontar els legisladors les reformes de lleis si han d’estar pendents o han de redactar-les endevinant que els tribunals poden revisar-les o fins i tot capgirar-les? Amb quina impunitat analitzarà el Suprem els recursos als indults concedits pel govern de l’Estat –el poder executiu estatal– als condemnats per l’1-O? Sembla un “que passi el següent a esquilar”, bé sigui un condemnat independentista, una ministra d’Igualtat o el Congrés dels Diputats, al qual el Constitucional va impedir el debat i primera votació de la reforma del Codi Penal. Junqueras encara veu reeixida la reforma del Codi que ha generat les revisions, tot i que el seu advocat, Van den Eynde, creu que Marchena fa trampes i elevarà la reinterpretació de delictes a la justícia europea. Rufián ja admetia ahir que serà beneficiosa, però “per a les generacions futures”. Perquè l’aplicació contemporània sembla ben galdosa.