El ‘ciberatac’ de l’Estat
Les últimes revelacions sobre l’autoria material del ciberatac massiu contra la Generalitat de Catalunya en els dies de la consulta sobre la independència del 9-N del 2014 per part de l’empresa israeliana DemoMan International, aporten una evidència més de la guerra bruta, sense escrúpols ni reserves, desencadenada per Espanya per aturar a qualsevol preu la deriva sobiranista de Catalunya. El fet que la tecnologia utilitzada per aquesta empresa per realitzar l’atac sigui material sensible d’intel·ligència que Israel només autoritza a vendre als estats, no deixa de ser una simple formalitat argumental per certificar el que ja ha quedat a bastament demostrat els darrers anys amb l’espionatge indiscriminat a ciutadans amb Pegasus, la infiltració de policies dins l’activisme independentista, les escoltes telefòniques en investigacions prospectives, l’espionatge il·legal fora del territori espanyol, l’ús de les clavegueres de l’Estat i dels ‘fons reservats’ per criminalitzar líders nacionalistes, o la manipulació del Tribunal Constitucional per posar fora de la llei l’activitat política del Parlament i el govern catalans de signe independentista, per citar alguns exemples.
La decisió estava presa des de molt abans del desafiament constitucional de la tardor del 2017 i la podem situar a partir del viratge sobiranista del catalanisme després de la sentència de l’Estatut (2010) i la implosió del pacte autonòmic de la Transició. És necessari remarcar-ho: no era una decisió judicial arran d’uns fets presumptament il·legals, sinó una decisió política, d’Estat, d’encetar una guerra total contra l’amenaça independentista a Catalunya, per molt que al darrere hi hagués un moviment pacífic i democràtic, per molta erosió que això provoqués a l’estat de dret, les institucions judicials, els drets protegits per la Constitució i la qualitat democràtica a Espanya. A Pedro Sánchez no li cal justificar-ho i caldrà veure si Europa obliga l’Estat a corregir-ho. Per tant, aquest és el terreny de joc i aquestes són les regles. I això és el que han de tenir en compte tant els independentistes per defensar les seves legítimes aspiracions com els autèntics demòcrates per sostenir les seves.