Somnis de països rics

Bocabadada. Així es com em vaig quedar després de mirar el vídeo de simulació de la pista sobre el mar que un grup format per enginyers, economistes i un ecòleg han presentat per ampliar l’aeroport del Prat. Per un moment vaig pensar que vivíem en un país ric, que es pot permetre somiar en infraestructures de gran envergadura perquè la resta –si parlem de mobilitat, la xarxa aeroportuària ja existent, la viària i la ferroviària– està completament desenvolupada, funciona a la perfecció i només es pot aspirar a allò que és excels. Però de rics no ho som pas a Catalunya. Però el que segur que hi ha és una llarga cua d’inversors esperant a fer-se més rics amb l’execució d’un projecte que els promotors han valorat en 2.200 milions d’euros. Vatua l’olla! I si deixem de banda la inversió, els impulsors sostenen que l’impacte mediambiental serà menor que el dels projectes presentats fins ara. Diuen, per exemple, que la pista se sostindria mitjançant pilons recoberts amb roca calcària artificial que atrauran vida marina. Això serà un cop construïda, perquè aquesta instal·lació no apareixerà per generació espontània al mig del Mediterrani! Per no començar la pista per la teulada, la qüestió de fons que caldria dirimir en primer lloc és: és realment necessària l’ampliació del Prat?