Gent jove, pa tou

Els especialistes busquen les causes de l’increment de suïcidis entre adolescents, sobretot arran de la pandèmia. Els joves d’avui dia no ho tenen fàcil. Els canvis en els llocs de treball són brutals i accelerats; per contra, les retribucions són escarransides, mentre les hipoteques assoleixen quantitats inabastables per a qualsevol parella, fins i tot, amb feina. Els infants estan preparats com mai abans i tan sobreprotegits que es frustren i deprimeixen davant qualsevol deriva negativa en el camí cap als seus objectius, més encara si les expectatives i les exigències dels pares i del seu entorn són massa elevades. La situació contrasta molt quan es compara amb la generació que s’està morint: dones i homes d’una fortalesa i resiliència que els feia superar circumstàncies tan adverses que, avui dia, són només en el guió de pel·lícules i en altres països.

A part dels ni-ni –un reflex de la més absoluta desconfiança en l’esdevenidor–, els més formats han de pensar a emigrar o a treballar en alguna cosa diferent d’allò que han estudiat. Tanmateix, les xifres diuen que també s’ha estancat el domini dels idiomes. És a dir, s’han espanyolitzat tant que es pensen que amb el castellà ja en tenen prou.

No obstant això, el més preocupant és el seu conformisme dominant i una capacitat crítica sota mínims davant dels missatges amansidors dels qui tenen el poder. Amb els obstacles, la majoria escull distreure’s i mirar cap a una altra banda. Els joves que decideixen plantar cara o fer evidents les paradoxes del sistema són sovint víctimes de menyspreu, d’aïllament i, fins i tot, de persecució, especialment si els poden titllar d’independentistes o d’antisistema. I és que, per als joves catalans, la independència –i no és màgia– és dels pocs camins que tenen per poder confiar en el futur.