El mur de la repressió

L’escrit d’acusació de la Fiscalia Superior de Catalunya, que demana 7 anys de presó i 32 d’inhabilitació per a Josep Maria Jové, i 6 anys i tres mesos de presó i 27 d’inhabilitació per a Lluís Salvadó pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O, afegeix un altre maó al mur de la repressió que l’Estat espanyol construeix des de fa més de cinc anys per represaliar els responsables polítics del referèndum de l’1-O i desactivar l’amenaça independentista a Catalunya. La recent derogació del delicte de sedició, negociada per ERC i el govern de Pedro Sánchez, havia creat el miratge d’un punt d’inflexió en la reacció hostil i venjativa de l’Estat, però els fets demostren que la visió era fictícia i l’avenç, irrisori davant el poderós corrent de fons que, malgrat les aparences, tots els poders de l’estat alimenten plegats. El jutge Manuel Marchena va assenyalar el camí abusant del marge interpretatiu de les lleis per encolomar –de manera retroactiva– als organitzadors del referèndum un ànim de lucre inexistent i la versió més greu de la malversació de fons, amb l’objectiu de garantir el màxim càstig possible. I la seva doctrina ha estat abraçada per la fiscalia i aclamada pel PSOE com a coartada i alhora medalla de cara al cicle electoral que s’acosta.

La resultant és que no es divisa el final de la repressió, ans al contrari; l’Estat espanyol ha clavat els ullals al coll de l’independentisme i no demostra cap intenció d’afluixar la presa. El relat del “retrobament” i la “convivència” construït pel govern d’esquerres espanyol és pura retòrica per edulcorar la cruesa d’una rendició incondicional de les institucions catalanes i dels milions de ciutadans que, orfes de lideratge, continuen aspirant a una solució democràtica. Exercir el seu dret a decidir el futur de Catalunya no hauria de ser una quimera en un escenari de democràcia real, però ni aquest és l’escenari ni aquest horitzó s’arriba a imaginar, davant la demostrada falta de voluntat de cap dels poders de l’Estat espanyol d’admetre l’existència d’un conflicte polític i la necessitat d’entaular una negociació real.