Sota terra

A la Via Laietana de Barcelona en obres han trobat un esquelet davant de Foment que els arqueòlegs daten al segle V. Mira que la Laietana s’ha obert vegades i fins s’hi ha fet el metro. D’aquí la sorpresa dels operaris d’haver-hi trobat aquesta tomba, a més d’altres restes romanes i medievals. L’esquelet, a prop de l’antiga Barcino, era d’algú que també transitava cap a un altre món. Tenia un quart de moneda a la boca, que devia dur per pagar a Caront el pas en barca cap al descans etern. Però el seu cos no està sencer: li falten les cames i un braç, possiblement perquè en una altra època allí s’hi va fer pou, i qui el va foradar no va tenir tanta cura, ni l’habilitat d’ara.

No és la primera troballa arqueològica que fan en aquestes obres d’aquesta artèria de la capital, perquè, una mica més amunt, fa un parell de setmanes encara hi van trobar més restes ( n’han de determinar el valor) i al setembre a l’altura del carrer Jonqueres van trobar restes d’un antic monestir de monges del segle XIII. Això és vist i no vist, perquè, encara que gratem en el passat, d’aquí a uns mesos quan s’acabin les obres tot haurà de quedar tapat perquè els actuals barcelonins i visitants puguin anar amunt i avall sense pensar en el pas de la història que hi ha sota terra.

Aquesta anada enrere en el temps contrasta amb les projeccions de futur que també fem sovint. Raül Garrigasait, per exemple, acaba de publicar Profecia, una novel·la en què imagina una Barcelona amb els senglars baixant per Balmes fins a peu de mar. És una profecia que gairebé s’ha complert perquè les fronteres entre la part feréstega del país i les ciutats s’ha anat desdibuixant. Els senglars regnen i es passegen arreu buscant menjar, sigui per manca de predadors, sigui per manca de caçadors. Ja fa temps que han esdevingut tot un problema per als pagesos i els seus conreus. Ja ens podem començar a imaginar què trobaran sota terra d’aquí a uns anys a la Laietana: ullals i peülles de senglar, com la d’un animal domèstic del segle XXI.