No tenen perdó de Déu

No són encantats, quan volen llueixen una diligència d’allò més benemèrita: animen pregàries davant les clíniques on les dones exerceixen el dret a interrompre un embaràs no desitjat i això em recorda que el 1985 –fa tres dies!– era el mateix Blas Piñar qui encapçalava processons de gent resant rosaris i ruixant amb aigua beneïda els espectadors de Je vous salue, Marie, pel·lícula de Godard que reinterpretava la prenyamenta d’una verge, quina blasfèmia! Què més fan? La Conferència Episcopal Espanyola insta líders d’altres comunitats religioses –la jueva no ho ha acceptat– perquè signin documents pel dret a la vida, que vol dir contra l’eutanàsia i l’avortament –ens estalviem els adjectius utilitzats–. Ara bé, per segons què, mandra no em deixis! No hi ha manera que col·laborin amb l’aclariment dels abusos sexuals contra menors comesos al si de l’Església per més que la Fiscalia General de l’Estat els ho sol·liciti. De 70 diòcesis a qui s’ha demanat informació, tan sols 4 han aportat dades significatives per a la investigació, 25 han contestat amb evasives i 41 bisbes no s’han dignat a dir aquesta ànima és meva. Les víctimes són milers i les agressions, físiques i psicològiques: deixeu que els infants s’acostin a mi, malèvol pretext per posar-los les mans a sobre, va explicar un testimoni. Sabem dels terribles efectes patits de per vida per culpa dels que se sentien més enllà del bé i del mal i van actuar impunement durant dècades de silenci. Que ara la jerarquia eclesiàstica se’n desentengui significa que encara s’hi senten. No tenen perdó de Déu.