El voraviu
L’altra galta i les natges
Ara s’hi posa tot, per si volen repartir més i fer-ho més transversal
Els historiadors tindran difícil discernir si resultarà més patètic l’enrocament d’ERC a la petició de la fiscalia per a Jové i Salvador o la tossuderia d’UP a acceptar que la llei del sí és sí va quedar com un bunyol. Sánchez ha sabut manipular i enredar com un campió les dues grans crosses que l’han ajudat a caminar aquests cinc anys de govern. Els ha convertit, per greu que sàpiga, en fileres de ratolins rere el flautista. Com si càrrec, cotxe oficial, secretari i cap de premsa s’haguessin cruspit el sentit crític que tant exhibien a l’oposició. Marta Vilalta ha tornat sense cap pudor a la teoria del cop d’estat jurídic i la direcció d’ERC s’enquista en l’estratègia del diàleg de sords. O pitjor. Ara ja no es tracta de posar-hi l’altra galta quan et bufetegen. Ara s’hi posa l’altra galta i es paren les dues natges per si volen repartir més i fer-ho més transversal, que la transversalitat es porta molt. Primer va ser Llarena amb la revisió del procediment dels exiliats. Després, el TS amb la revisió de la sentència del procés. I ara, la fiscalia amb la petició de penes que s’acarnissa amb Jové i Salvador. Quin bé de Déu de desjudicialització es va pactar! Quins ànims per continuar picant la pedra de la negociació! Ni el mateix Jesucrist, que era fill de Déu, va aguantar tant. Recordeu que va agafar el fuet i va fer guillar els mercaders del temple. No va pas posar paradeta al costat dels altres per vendre la bona nova. ERC sí. De moment no n’ha tingut prou.
